FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciència que estudia el comportament humà o racional i que, a partir de l'observació dels condicionaments de la conducta, formula lleis o normes de comportament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de motivar; l'efecte. Factor o conjunt de factors que indueixen a un comportament determinat. Procés que sosté i que dirigeix l'activitat de l'organisme i el comportament dels individus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Copsar mentalment. El que els diferencia no és l'objecte sinó la manera d'aprehendre'l. Conèixer simplement i immediatament (un objecte, una situació o un comportament). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l'hàbitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament. Ciència dels costums. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'algues brunes, que presenten gametòfits i esporòfits d'igual aspecte, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Dictyota i Padina. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats socials i comunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i també per patrons de comportament, interessos o activitats restringits [...]